I.- Les veïnes de Gandia, Senyora Mariana Maricó i Senyora Mariana Abargues, per testament atorgat l’11 de Març de 1.787 davant del Notari que va ser de Gandia El senyor Ignacio Torres, es van anomenar mútuament hereues, disposant que a la defunció d’ambdues els seus béns es destinaren a la creació i sosteniment d’una CASA D’ENSENYANÇA DE XIQUETES a Gandia.

En el dit testament van donar normes per a la venda dels seus béns i forma d’emprar el producte obtingut, prohibint la venda de la casa-domicili de les mateixes i una altra contigua, on havia d’establir-se la referida Casa d’Ensenyança.

De la dita Casa d’Ensenyança, com a dades curioses, cal mencionar el següent:

–Que les matèries i labors de la instrucció que s’impartien eren: llegir, escriure, aritmètica, gramàtica castellana, geografia i història, cosir amb perfecció, apanyar, solsir, tallar i fer vestits i altres peces de l’ús de les senyores.

–Que per a admetre les alumnes havien de complir els requisits següents: petició escrita dels pares; havien de ser de reconeguda pobresa; no patir malaltia contagiosa; tindre entre 7 i 14 anys i sotmetre’s a reconeixement mèdic.

–Quant a les disposicions disciplinàries, es va establir que no s’emprarien altres castics que penes morals graduades amb prudència, procurant previndre les faltes per a no haver de corregir-les; l’alumna que exigira mitjans habituals de rigor o fóra de caràcter perjudicial per a les altres, no podria romandre en el Col·legi. Les faltes d’immoralitat, insubordinació i peresa habitual, era motius d’expulsió

–Que no s’ensenyaven les matèries d’una classe superior a les xiquetes que no estigueren ben instruïdes de les de la classe inferior, segons el parer de la directora; hi havia exàmens trimestrals i les notes s’exposaven en la sala d’estudis.

–Que les vacacions ordinàries anaven des del 15 de juliol fins al 15 de Setembre.

Quasi un segle després de la defunció de les testadores, i en aplicació de la lleis desamortitzadores, la major part dels béns deixats van ser venuts per l’Estat, que en compensació va entregar títols de Deute Perpetu , que produïen una rendes que, després de diversos avatars , en 1.870 van quedar reduïdes a a penes uns 400 ducats anuals, suma amb què difícilment es podia complir la voluntat de les testadores.

Així les escasses rendes de la Fundació Maricón-Abargues feien dificultosa la continuïtat de la Casa d’Ensenyança, ja que la que s’impartia era gratuïta.

II.- D’altra banda, la Fundació Hospital San Marcos nascuda amb la finalitat i objecte de dotar la Ciutat de Gandia d’un Hospital es troba amb el fet que necessita obtindre nous ingressos per a poder mantindre l’elevat cost del manteniment de l’Hospital. Amb este fi decidix obrir una escola en les pròpies dependències de l’edifici de l’Hospital, sota la direcció de les Germanes Carmelites.

No obstant això, posteriorment aquesta escola seria clausurada per les Autoritats per raons d’higiene ja que venia desenvolupant-se dins de les instal·lacions de l’Hospital. Davant d’esta contingència, la Fundació es veia privada d’uns ingressos que li eren imprescindibles per al seu sosteniment.

III.- Tots estos imprevistos patits per ambdues institucions, junt amb els importants canvis socials i econòmics de l’època, van provocar que es buscaren solucions per a garantir la seua supervivència.

Per a això, es van buscar els mitjans necessaris a fi d’aconseguir la cooperació entre les dues Fundacions i es varen començar unes negociacions que finalment, i no sense dificultats donada l’oposició inicial d’alguns dels seus Administradors , van donar el seu fruit.

La fòrmula trobada comportava la venda dels béns de la Fundació Maricó Abargues , en concret de la casa de les Fundadores on estava instal·lada l’escola, i l’aportació de l’import que s’obtinguera per a la creació d’un nou Col·legi davall la tutela i direcció de la Fundació de l’Hospital, complint-se d’esta manera el fi últim d’aquella.

IV.- Les conversacions entre ambdues fundacions van acabar amb la firma d’un conveni de col·laboració protocol·litzat per mitjà d’escriptura autoritzada pel Notari de Gandia El senyor José María Arias, amb data 31 d’Octubre de 1.870. Este pacte va ser firmat, a presència del referit Notari, a la sala de juntes de l’Hospital, estant representada la Fundació de l’Hospital pel senyor José Feliu i Vivanco, Alcalde de Gandia, El senyor José Sirvent Ric, Ecònom de la Col·legiata i El senyor Salvador Codoner i Bixquert, Regidor Primer de l’Ajuntament. En representació de l’Obra Pia Maricon-Abargues, van subscriure el pacte El senyor Pedro Pablo Reis, Beneficiat i Vicari de l’Església Col·legial de Gandia, El senyor José Sanz i Fores, Prevere i Advocat dels Tribunals del Regne i El senyor Joaquín Guzmán i Tur, escrivà de Jutjat de Primera Instància de Gandia, com a Síndic de l’Ajuntament.

Amb caràcter previ a l’esmentada subscripció es va haver de sol·licitar autorització al Tribunal d’Obres Piadoses per a procedir a la venda de la casa, que es va concedir Mitjançant Un Decret de 9 d’Abril de 1.870. Amb esta autorització es va instar expedient davant del Jutjat de Primera Instància de Gandia que amb data 4 de Juny del mateix any va dictar interlocutòria acordant la venda en pública subhasta, que va ser adjudicada en 5 de Juliol de 1.870 al senyor Pascual Morant Peiró, qui va pagar 2.100 escuts.

V.- Amb la subscripció de l’indicat conveni, es creava un nou Col·legi on s’impartiria ensenyança gratuïta a un número determinat de xiquetes i les despeses es cobririen amb l’aportació de les rendes de la Fundació Maricón-Abargues.

Del conveni és interessant destacar el següent:

a) La voluntat d’ambdues Fundacions era donar compliment, unides, a la fundació i sosteniment del Col·legi i escola de xiquetes, prenent com a base l’ensenyança ja establida per la Junta de l’Hospital.

b) La casa anomenada del Convictori, comprada a este efecte per l’Hospital, seria l’edifici del Centre, que passaria a denomina-se “Col·legi Nostra Senyora del Carme per a educació de xiquetes Ensenyança de Maricón-Abargues”.

c) L’administració de la Fundació Maricón-Abargues s’obligava a entregar al Majordom del Col·legi el producte íntegre de la venda de la casa de les testadores, destinat a completar el pagament de les obres d’habilitació del Convictori i préstecs que havien hagut de sol·licitar-se per a la compra de l’edifici.

d) Les quantitats entregades fins a la data per la Fundació Maricon-Abargues així com el líquid del preu de la casa que s’havia venut, es reconeixerien per la Junta de l’Hospital com a crèdit refaccionari a favor de la dita entitat per venir així establit per Llei, en raó d’haver-se invertit en recompensa de part del preu de compra i obres fetes en la casa Convictori.

e) L’Administració de l’Obra Piadosa Maricón-Abargues s’obligava a no retirar ni reclamar el capital ja entregat ni el que entregara en el futur mentre se sostinguera l’establiment d’educació només podent usar del dret a recobrar-lo amb la preferència legal de crèdit refaccionari, en el cas que el Col·legi no poguera subsistir per qualsevol causa que anara.

g) La direcció i govern interior del Col·legi i Casa d’Ensenyança estaria a càrrec de les Germanes Carmelites de la Caritat, mentre estigueren encarregades de l’Hospital.

h) Els ingressos del Centre serien els emoluments i productes del mateix i la renda líquida que l’Obra Piadosa Maricón-Abargues aportava. Amb estes rendes es cobririen les despeses de conservació de l’edifici, reparació i renovació d’efectes, la pensió de les Germanes empleades en el Col·legi i Casa d’Ensenyança i la resta d’obligacions del Centre. La resta, en allò que sobrara, s’entregaria: el 70 % a l’Hospital i el 30 % es destinaria a un fons de reserva per a urgències extraordinàries, ampliacions i millores.

VI.- Davall el règim i normes establides al conveni de 1.870 vingué funcionant el Col·legi instal·lat en l’edifici anomenat “Casa Convictori” durant molts anys però el canvi de les circumstàncies van obligar novament a replantejar-se la situació i a realitzar una revisió del contracte.

Així, amb data 18 d’Octubre de 1.923, la Junta que administrava el Col·legi, integrada per representants de les dues Fundacions, es va reunir Sota La Presidència de l’Il·lm. Senyor José Sancho Martínez, Abad- Rector de la Col·legiata d’esta Ciutat, i actuant de Secretari El senyor Vicente Climent Sancho.

En la dita reunió, i després d’una exposició de les circumstàncies, es va acordar la resolució de l’anterior conveni de 1.870 i es va aprovar, en la seua substitució, un nou conveni. Este conveni de 1923 va ser subscrit en representació de les Germanes Carmelites per la Mare Isabel Arias de San Ignacio, Superiora del Col·legi de Gandia que representava a la Reverenda Mare General.

Els termes d’este nou conveni eren els següents:

a) Les Germanes Carmelites de la Caritat es comprometien a continuar l’ensenyança que venien donant fins a la data , davall la inspecció i vigilància del Rector i amb absoluta independència econòmica.

b) Les referides Germanes Carmelites, per a no causar perjuí als interessos religiosos i econòmics de l’ Hospital s’obligaven a destinar dues religioses del seu Institut perquè serviren constantment els malalts de l’Hospital, sense cap retribució.

c) Les Germanes Carmelites, no podien realitzar obres d’importància a l’edifici del Col·legi, sense consentiment i aprovació de la Junta de l’Hospital.

d) L’Hospital, com a propietari de l’edifici del Col·legi, hauria de contribuir, amb la meitat del seu cost, a les reparacions precises i indispensables del mateix edifici, sent de compte de les Germanes Carmelites el pagament de l’altra meitat.

e) Si algun dia, per conveniència pròpia o obligades per força major les Germanes Carmelites hagueren d’abandonar el Col·legi, no tindrien dret a reclamar cap indemnització per les millores introduïdes en l’edifici.

VII.- Davall les normes indicades va anar funcionant el Col·legi durant molts anys fins que novament, i ja en la dècada dels 70, les noves condicions socioeconòmiques van fer necessari un replantejament i l’adopció de noves decisions.

Així, el dia 2 d’Agost de 1.974 la Provincial de les Germanes Carmelites, Reverenda Mare María del Carmen Coloma, dirigix al President de la Junta d’Administradors de la Fundació Hospital de San Marcos i Sant Francesc de Borja, que en aquells moments era l’Abat-Rector llim. Sr. El senyor Carlos Pérez Monzó, una carta en què li comunicava els acords presos pel Consell Provincial de les Germanes Carmelites, aprovats i ratificats per la Mare General i el seu Consell.

El principal acord adoptat per les Germanes Carmelites era el de resoldre el conveni de 18 d’Octubre de 1.923 davant de la falta d’un autèntic contingut en la tasca encomanada a realitzar en l’Hospital. La justificació donada per a l’adopció de la dita decisió va ser que en Gandia ja es dispensava una suficient atenció sanitària i no existia pràcticament gent que precisara d’una caritat en els termes entesos en temps pretèrits, per la qual cosa la seua tasca era pràcticament nul·la. D’esta manera, consideraven que ja no resultava necessari dedicar dues persones de la seua Congregació al servici de l’Hospital.

Esta decisió, que segons deia la mateixa carta, seria efectiva a partir de l’1 de Novembre del dit any, 1.974, comportava un evident incompliment de la base 211 del conveni de 1.923, per la qual cosa segons el parer de les religioses es feia necessari negociar un nou conveni que evitara col·locar-les en eixa situació el que, al seu entendre, els impediria seguir la seua labor docent en el Col·legi en quedar a l’arbitri de la Junta de l’Hospital el resoldre el contracte.

Finalitzava la missiva, pregaven a la Junta de l’Hospital que comunicaren la seua decisió tan ràpidament com fóra possible, bé per a negociar un nou conveni o per a resoldre l’actual, ja que en eixe últim cas iniciarien els tràmits necessaris per a desallotjar l’edifici del Col·legi havent de comunicar a les famílies de les alumnes la imperiosa necessitat d’abandonar el Col·legi, a fi que procuraren la ubicació dels seus fills en altres centres d’ensenyança.

VIII.- La commoció que esta comunicació va produir entre els pares de les alumnes va ser enorme, i d’això es van fer eco els mitjans de comunicació. El problema, per a les famílies amb filles en el Col·legi, era més greu si es té en compte que estos fets es produïen en el mes d’Agost de 1.974, en plenes vacacions, i a poques setmanes de començar el nou curs.

Amb més motiu, en aquell moment estava pendent de constitució, en legal forma, l’Associació de Pares, sense la qual no existia persona jurídica que poguera prendre les oportunes decisions ni intervindre formalment en tot este procés.

Des que es va rebre la comunicació van ser moltes les reunions celebrades. La Junta va estudiar detingudament el problema plantejat derivat de la decisió que li havia sigut comunicada en 12 d’Agost i en atenció als greus perjuís que de la mateixa podien derivar-se per als pares i alumnes del Col·legi, la Junta en reunió celebrada el dia 22 d’Octubre de 1.974, pocs dies abans que expirara el termini concedit, va acordar per unanimitat autoritzar les Germanes Carmelites perquè continuaren exercint la seua funció educadora en el Col·legi durant el curs 1.974-75, si bé després del seu acabament s’adoptarien els acords pertinents per a portar a la pràctica les decisions derivades de la resolució del conveni de 1.923.

Amb esta decisió s’havia salvat, de moment, una crítica situació que afectava un Col·legi amb més de 600 alumnes, en disposar-se d’un any per a resoldre la greu situació creada, que posava en perill la continuïtat d’un Col·legi que venia funcionant a Gandia des de 1.870.

IX.- Davant de la situació creada per la decisió de les Germanes Carmelites, els pares de les alumnes del Col·legi van constituir en legal forma l’Associació de Pares d’Alumnes en els Estatuts dels quals es va incloure i no sense dificultats , com a objecte de l’Associació, entre altres, la possibilitat d’adquirir la titularitat del Col·legi.

Començat el curs 1.974-75, es van iniciar unes llargues i complicades conversacions entre la Junta Directiva de l’Associació de Pares i les Germanes Carmelites, representades per la Mare Provincial.

Fruit d’eixes conversacions va ser el contracte subscrit amb data 1 de Setembre de 1.975, on van intervindre, en representació de l’Associació de Pares, el seu President El senyor Antonio Orts Hernández, degudament autoritzat per l’Assemblea General de l’Associació celebrada el dia 30 de Maig de 1.975 i en representació de les Germanes Carmelites la Mare María del Carmen Coloma Monllor, degudament autoritzada pel Govern General de la Congregació.

En síntesi, este contracte contenia les clàusules següents:

a) El Col·legi estaria regit per l’Associació de Pares, que ostentaria tots els efectes la personalitat jurídica i titularitat, enfront de qualsevol classe d’organismes oficials, sense perjuí de les facultats que la legislació conferia a la Direcció.

b) Les ensenyances a impartir en el Col·legi, excepte nou acord, es limitarien a Preescolar i Ensenyança General Bàsica.

c) Es reconeixia a l’Associació de Pares com a entitat titular del Centre, a l’efecte del qual es va tramitar l’oportú expedient davant del Ministeri, que va reconéixer i va acceptar el canvi de titularitat, que fins llavors ostentava la Congregació de Germanes Carmelites.

d) Es creaven diversos òrgans de Direcció i Administració, en els que intervenien tant l’Associació de Pares, com la Direcció, el Professorat i els Alumnes.- L’Equip Directiu, format per una comissió mixta de membres de la Junta de Pares i la Direcció Tècnica, que havia d’informar trimestralment la Junta de l’Associació sobre la marxa general del Col·legi.

e) La Congregació de Germanes Carmelites, es reservava el dret al nomenament de Directora del Col·legi que havia de recaure en un membre de l’esmentada Congregació, que no podia cessar dins d’un curs acadèmic.

f) Es determinaven les condicions que havia de reunir el professorat, relatives a titulació, disposició a realitzar cursets de formació continuada, etc.

g) Totes les reformes o reparacions a efectuar seran per compte de l’Associació.

h) La Congregació de Germanes Carmelites s’obligava a destinar al Col·legi un nombre de Germanes no inferior a la quinta part del total de la plantilla de professors.

i) I acabava dient el contracte que les parts contractants manifestaven que abans que res ha de regir entre elles una gran col·laboració, atés que l’objecte del contracte era l’educació de xiquets, i es comprometien a posar el màxim zel i interés a complir bé i fidelment les obligacions que a cada part competixen, evitant en la mesura que es puga, el plantejament de qüestions de què pogueren derivar-se perjuís per als alumnes del Col·legi o que pogueren redundar en la qualitat de l’ensenyança i formació social, cívica i religiosa dels mateixos.

X.- Aclarides els dubtes sobre la continuïtat del Col·legi i ja amb l’Associació de Pares d’Alumnes com a Titular del centre, l’any 1978 es va decidir per acord de l’Associació de Pares que el Col·legi es convertira en mixt la qual cosa per a aquella època va suposar una gran revolució.

A més, l’ocupació de l’edifici del Col·legi i les seues instal·lacions per part de l’Associació de Pares, com a nou titular del Col·legi, va ser possible i va quedar garantida per un contracte d’arrendament subscrit per l’esmentada Associació amb la Junta d’Administradors de la Fundació de l’Hospital, propietària de l’edifici.

Amb tot això, el Col·legi Nostra Senyora del Carme de Gandia, s’avançava, en diversos anys, a les noves tendències i disposicions que regien en aquell temps la participació en l’ensenyança dels distints estaments relacionats amb ella.

XI.- L’any 1990, davant de la impossibilitat d’albergar en l’edifici original a l’alumnat de la nova etapa d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), l’Associació de Pares va acordar la compra de la casa contigua amb l’edifici en el carrer Germana Carmelita Rita. L’any 1996 es van inaugurar els nous locals, ja propietat de l’Associació de Pares, i que actualment alberguen els alumnes de l’Educació Secundària.

Finalment, l’any 2001, s’inicien les conversacions entre la Directiva de l’Associació de Pares i la Fundació de l’Hospital a fi de procedir a la compra de l’edifici antic que continuava sent propietat d’esta Fundació. Pel novembre de 2001, es va firmar el contracte per mitjà del qual l’Associació de Pares va adquirir la totalitat de l’edifici del Col·legi per un preu de 105 milions de pessetes.